Història

La ciutat ibèrica de Puig de Sant Andreu es troba al municipi d’Ullastret, al bell mig del Baix Empordà. És considerada la ciutat ibèrica més gran descoberta fins ara a Catalunya i es considera una autèntica ciutat. La ciutat va néixer al segle VI aC, i des de finals d’aquest segle estava defensada per una muralla, que avui encara es conserva en gran part. Travessar la muralla permet passejar pels carrers, les cases i els temples del que fou la capital de la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets.

La gestió d’aquest poblat depèn del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El poble d’Ullastret

El primer lloc documentat d’Ullastret és el veïnat de Velloses l’any 834 amb el mateix nom.

El naixement de la ciutat va marcar la fi del poblat iber.

Té una estructura clarament medieval: unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d’un castell, actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla, es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.
El conjunt del poble ha estat declarat monument historicoartístic.